Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
capgròs
Herpetologia
Larva aquàtica dels amfibis anurs, que difereix de la forma adulta per l’aspecte extern i per l’estructura interna.
Tenen un cap gros i globulós, continuat per un tronc molt curt i una cua llarga i aplanada en sentit transversal, vorejada per una aleta flexible En néixer tenen brànquies externes, que esdevenen internes al cap d’una setmana, abans de formar-se els pulmons Posteriorment adquireixen extremitats i la cua va en regressió, fins que esdevenen adults El règim alimentari és variable, i habiten les aigües tranquilles o estancades
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
bulb
Anatomia vegetal
En alguns bolets, engruiximent globulós de la base del peu.
Pot ésser immarginat, arrodonit o més o menys napiforme, o rodó marginat, en forma de baldufa
carcèrul
Botànica
Fruit sincàrpic, globulós, unilocular, indehiscent i polisperm, característic del tell.
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera
equinoïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades i juxtaposades unides rígidament entre elles.
El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…
quermes
Entomologia
Gènere d’homòpters de la família dels còccids d’uns 3 mm de longitud, de cos globulós i segments espinosos, que habiten sobre diverses plantes, com el garric i l’alzina, dels sucs de les quals s’alimenten.
Les femelles porten la posta sobre el dors, coberta per un revestiment corni Del cos dels quermes, sobretot de l’espècie Kvermilio o Kilicis , que habita sobre els garrics, hom treia un colorant vermell
cària
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.
Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània