Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les fibres…
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la…
endopolímer
Bioquímica
Biopolímer que s’acumula a l’interior del citoplasma de la cèl·lula que el produeix.
Entre els més coneguts hi ha el glucogen, el midó, els poli-ß-hidroxialcanoats plàstics biodegradables, els polisulfurs dels bacteris fototròfics del sofre, els polifosfats grànuls metacromàtics, o volutina
matèria amilàcia
Bioquímica
En sentit estricte, midó dels vegetals, i en particular el de les llavors de cereals (blat, ordi, civada, arròs, moresc, etc), la fècula de patata, la tapioca i l’arrow-root.
En un sentit ampli hom hi inclou també, a vegades, a causa del parentiu, les dextrines, que en certs vegetals coexisteixen amb el midó, i el glucogen dels organismes animals i dels fongs
inclusió
Biologia
Cadascuna de les partícules o estructures que hi ha en el citoplasma cel·lular (paraplasma).
Les principals inclusions són el resultat de processos metabòlics de la cèllula, com els grans de midó i de glucogen, els grànuls vitellins i de secreció, les gotes de greixos, els cristalls de natura inorgànica, els vacúols, etc
fosforilasa
Bioquímica
Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1 →4) glucosídics dels disacàrids o els polisacàrids.
Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls
carbohidrasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen enllaços glucosídics.
N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa
difosfat d’uridina
Bioquímica
Ribonucleòtid que intervé en la síntesi del glucogen en forma d’UDP-glucosa, la qual actua també com a transportador de glucòsids en la síntesi de polisacàrids.
fetge
Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…