Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aglaofènia
Zoologia
Gènere de pòlips de l’ordre dels hidroideus, que viu en colònies ramificades en forma de ploma, que es troben en cavernes i llocs ombrívols de la zona costanera.
Aquestes colònies presenten divisió del treball entre els individus, transformats en gastrozooides, gonozooides, dactilozooides, etc
borm de vela
Zoologia
Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors de gran poder urticant.
Presenten un gran pneumatòfor vesicular la vela, de color blau rogenc, de 20 a 30 cm de llargària, del qual pengen llargs filaments prensors blavosos dactilozooides i els estolons polipífers, amb gastrozooides i gonozooides Els borns de vela, existents a les mars càlides i temperades, suren i són arrossegats pels corrents, que els poden llançar a les platges
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
sifonòfors
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, generalment arrossegats pels corrents i, per tant, per elements planctònics, pelàgics i colonials (colònies de pòlips i d’hidromeduses, més o menys modificades).
Són d’estructura complexa, puix que presenten un polimorfisme intens Els individus polipoides poden ésser classificats en gastrozooides , proveïts d’un filament prènsil, carregat de cnidoblasts urticants gonozooides , unisexuats, que produeixen les gònades, però en els quals el sifonòfor és, en el seu conjunt, hermafrodita, i dactilozooides , de boca reduïda o absent, sense cnidoblasts, però amb cèllules sensitives i adhesives els filaments prènsils i sensitius en moviment constant Els medusoides poden ésser diferenciats en nectocalzes , meduses sense manubri, boca ni tentacles, però amb…
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles,…