Resultats de la cerca

Composta de granats pirop, piroxè omfacita i petites quantitats de diòpsid, olivina, rútil i, a vegades, diamant

Cristallitza en el sistema cúbic Té una duresa de 8 i un pes específic de 4,3 D’un color verd fosc, gris, blau i negre, és un mineral metamòrfic, sovint barrejat amb pirita, esfalerita i galena, també en els gneis, amb granats i cordierita

La mica hi és en tanta quantitat que, per la seva disposició foliàcia, dona un aspecte característic a la roca També conté, de manera accessòria, granats, hornblenda, glaucòfan, estaurolita, distena, epidot, grafit, calcita, turmalina, oligist i magnetita La textura és esquistosa, a vegades glandular És abundant als Pirineus

Mineral que pertany a la família dels granats granat Té una densitat de 3,78 La uvarovita és un granat rar que es presenta, associat amb la cromita, a la serpentina N'hi ha als Urals, a Califòrnia, a Silèsia i al Transvaal, i, a la península Ibèrica, a Osca

És dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat Té una fractura concoidal i és fràgil Té un color de roig de sang Conté Mn en molts casos La duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 5,5 És una mena del zinc

Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben el nom de…

De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant resines…

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls informes i granulars de color bru, bé que també pot ésser verd, incolor o negre Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,9 És un mineral típic de metamorfisme de contacte

Aquest terme és aplicat especialment a la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies