Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
territ becllarg
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 19 cm, que és de color roig brunenc viu, amb el pili i les parts superiors tacats de castany i negre, i té el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.
A l’hivern, les parts superiors són grisenques i les inferiors blanquinoses amb el pit brunenc Habita a la tundra siberiana i hiverna al S d’Àfrica, a l’Índia, Malàisia, Austràlia i Nova Zelanda És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i hivernant escàs a les Illes
pardal
Pardal
Erick Noe Tapia Banda iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, els mascles del qual són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pili gris fosc, la gola negra i les galtes blanques.
Les femelles són grisenques, sense marques distintives És granívor, comensal de l’home i l’ocell més conegut És originari d’Euràsia i el nord d’Àfrica, però la civilització europea l’ha introduït i s’ha aclimatat a gairebé tot el món A Mallorca i a Eivissa reb el nom de gorrió
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
paó
Paons mascle (esquerra) i femella
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall.
Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de…
ditionit de sodi
Química
Pólvores cristal·lines grisenques, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol, que es fonen a 55°C.
Hom l’obté per tractament amb zinc de solucions d’hidrogenosulfit de sodi Pel seu caràcter reductor, troba aplicació com a blanquejant
llenega llarga
Micologia
Bolet gros, de la família de les higroforàcies, amb el barret de color de bistre i les làmines gruixudes i grisenques.
Creix en boscs de coníferes, i és mengívol
blauet
Blauet
Barry Breckling CalPhotos (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de tija de 30 a 100 cm, fulles grisenques, allargades i blanes, i capítols blaus.
Originària de l’Orient, s’ha introduït als sembrats d’Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos Abunda sobretot a muntanya Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls Algunes varietats de ‘flor plena’ són conreades en jardineria
tortellatge
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs.
Es fa en boscs i en bardisses, a la muntanya mitjana Les branques són apreciades per a fer-ne bastons
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
xurra
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids, de 35 cm; el mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta; la femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre Habita als terrenys esteparis del N d’Àfrica i la península Ibèrica És comuna a la Catalunya occidental