Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
guaret
Agronomia
Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.
guaret
Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins.
agricultura extensiva
Agricultura extensiva
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d’explotació que no pas per un rendiment elevat.
És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
deflació
Geomorfologia
Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades.
Quan en un punt el vent no ha deixat sinó còdols i graves que no es pot emportar, hi resta un sòl anomenat paviment del desert o reg Pot arribar a transformar en desert extensions considerables de terreny fèrtil conreades en dry-farming , el guaret o bé abandonades pel pagès
votiac | votiaca
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.
Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn
paisatge de camps oberts
Geografia agrària
Paisatge agrari, conegut també amb el nom d’open-field, propi de l’est de França, Bèlgica, Alemanya renana i central, Àustria, Txèquia, Eslovàquia i Polònia, i fins al segle XVIII predominant a la Gran Bretanya i Escandinàvia.
Es caracteritza per l’absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcelles en llargues faixes juxtaposades i l’existència d’hàbitat concentrat El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació collectiva destinada a la producció de cereals per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat, i s’adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d’hivern blat, una sembradura de primavera i guaret Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a…
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…
lloc
Cases típiques d’un lloc menorquí
© Fototeca.cat
Agronomia
Unitat d’explotació agrària, normalment familiar i en règim de parceria a mitges, típica de Menorca.
La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…