Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
carmelitana teresa de Sant Josep
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada per Teresa Toda, vídua de Guasch, i la seva filla Teresa Guasch i Toda el 1878.
Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans
escola de pintura eivissenca
Pintura
Grup de pintors format a Eivissa a l’entorn del pintor de tendències impressionistes Narcís Puget i Viñas (1874-1956) o sota la seva influència.
L’integraren alguns deixebles, com Josep Tarrés, mentre uns altres pintors, com Tur de Montis, en restaren al marge Puget encara pogué influir en els inicis del seu fill Narcís Puget i Riquer, d’Antoni Marí i Ribas i de Vicent Ferrer i Guasch El 1962 un efímer Grup Puget, ja més expressiu d’una devoció que no d’unes orientacions, reunia, amb els dos darrers, Antoni Pomar i Vicent Calbet Eivissa 1938 Ambdós i Rafael Tur i Costa representen tendències d’acord amb moviments nous i amb l’actual ambient artístic de l’illa Són més joves Josep Marí, Pere Planells, Francesc Juan i Antoni…
literatura popular eivissenca
Literatura catalana
Literatura popular pròpia de l’illa d’Eivissa.
Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també…
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan…
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
petanca

En la petanca s’utilitza un metre que a la punta duu una llengüeta quan les distàncies entre boles i bolig no s’aprecien bé
ENCICLOPÈDIA CATALANA / F. GOMÀ
Altres esports de pilota o bola
Esport que consisteix a llançar unes boles al més a prop possible d’una altra de més petita, anomenada bolig.
Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al bolig I tirar o picar és llançar la bola amb certa…
música de Tarragona
Música
Música desenvolupada a Tarragona (Tarragonès).
Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…
tir

Tir al plat . Camp de tir de skeet , màquina llançaplats i blanc
© Fototeca.cat
Esport
Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc, de precisió o de pressió.
Segons l’arma emprada, cal distingir el tir al blanc silueta i precisió, el tir al vol plat i colom i el tir amb arc Les competicions de tir admeses als Jocs Olímpics són el tir de velocitat amb pistola 60 trets en dues sèries a 25m el blanc són unes siluetes d’1,60 m d’altura per 45 centímetres d’amplada, dividits en deu zones concèntriques, el tir amb pistola lliure 60 trets a 50 m sobre blancs quadrats amb 10 cercles concèntrics a partir de 5 centímetres, el tir amb carrabina amb blanc mòbil 60 trets a 50 m amb blanc mòbil exposat durant 5 segons i 2 segons i mig, el tir amb carrabina de…
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…
tir amb arc

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio Santos, J. Soler i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc el 1950
ARXIU VICENÇ MONGUILLOT
Esports de tir
Esport d’arma practicat amb un arc que consisteix a llançar una sèrie de fletxes contra un blanc situat a diferents distàncies.
Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies També és molt practicat…