Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

gust

Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues
Gran enciclopèdia catalana

antena

antenes d’un crustaci

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…
Gran enciclopèdia catalana

boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
Gran enciclopèdia catalana

realitat virtual multisensorial

Electrònica i informàtica
Realitat virtual que ofereix a l’usuari la possibilitat de viure experiències en què es recreen estímuls olfactius, gustatius o tàctils, a banda de visuals i auditius.
Gran enciclopèdia catalana

cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari

© fototeca.cat

Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Gran enciclopèdia catalana