Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
ucronia
Desenvolupament imaginari d’un fet històric com si hagués tingut lloc realment.
esbojarrar-se
Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se.
sonar
Despertar alguna cosa en algú un record, com si ja ho hagués sentit en alguna altra ocasió.
vulgarisme
Lingüística i sociolingüística
Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar: sapigut per sabut, crusos per crus, havés per hagués, etc.
imprudència
Dret
Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
L’actual normativa penal ja no recull una clàusula general de punició de la imprudència, sinó que institucionalitza un sistema d’incriminació específica dels delictes imprudents Per tant, només seran punibles aquells fets culpables que estiguin expressament determinats per la llei, perquè no tots els delictes són incriminables quan es cometen amb imprudència Per exemple, el furt i la bigàmia només són punibles en la seva forma dolosa Aquest nou sistema ha representat una important modificació del significat de la imprudència professional, ja que s’han rebaixat les penes en els casos de…
successió agnatícia
Dret romà
Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
Calia que, a més de no existir l’hereu, no hi hagués esperança que existís
sobrecoc
Història
Oficial de la cort catalanoaragonesa encarregat de la cuina reial.
En les seves ordinacions del 1345, Pere III establí que n'hi hagués dos i fossin escuders de llinatge de cavallers
plusquamperfet
Gramàtica
Temps compost del verb que indica un temps anterior a un temps passat.
És la forma composta corresponent al pretèrit imperfet Es dóna en el mode indicatiu havia cantat i en el mode subjuntiu hagués cantat aspecte perfet
arbre de la vida
Bíblia
Arbre situat al mig del paradís terrenal, el qual havia d’assegurar la immortalitat de la primera parella, si no hagués pecat.
real acuerdo
Història
Nom que rebé, en l’organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa, l’organisme format pel plenari de l’audiència i el capità general, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en aquests països.
El real acuerdo publicava els comunicats més importants i feia els nomenaments de càrrecs destacats, etc Aquesta actuació conjunta no impedí que hi hagués enfrontaments entre les audiències i els capitans generals, especialment al Principat