Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
surf
Pràctica de surf a Hawaii
© Corel / Fototeca.cat
Esport
Esport nàutic, originari d’Oceania, que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades.
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…
punt calent
Geologia
Hipotètica zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja per una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.
Hom els suposa immòbils i, atès que les plaques oceàniques es desplacen, hom pot observar alineacions de volcans produïts per un únic punt calent p ex, a les Hawaii
ukulele
Ukulele
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, semblant a una guitarra petita, de quatre cordes pinçades, que hom toca amb plectre.
Bé que d’origen portuguès, és típic de les illes Hawaii El 1920 fou incorporat a petits conjunts de jazz als EUA N’existeix una modalitat anomenada banjo ukulele , construït com el banjo i afinat com l’ ukulele
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
muscicàpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 10 a 35 cm; tenen el bec ample, una mica aplatat, amb l’extrem superior lleugerament ganxut i la base voltada de vibrisses.
Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii
llengües polinèsies
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües pertanyents al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlades per un milió de persones a les illes de la Polinèsia.
Les més importants són el samoà , parlat a l’illa de Samoa per unes 200000 persones, el maori , parlat a Nova Zelanda per unes 100000 persones, el hawaià a les illes Hawaii, el tahitià a les illes de la Societat, i d’altres parlars menys estesos localitzats a les illes Marqueses, Tuamotu, Mangarewa i Tonga
ananàs
Ananàs
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les bromeliàcies, de llargues fulles rígides, estretes i agudes, i de vores espinoses, disposades en roseta; la tija és curta, i les flors s’agrupen en inflorescències compactes que donen lloc a una infructescència comestible, la pinya tropical o d’Amèrica.
Pinya tropical, fruita de l’ananàs © Lluís Prats Del suc hom en fa vi, vinagre i diferents tipus d’alcohol Originària de l’Amèrica del Sud, és cultivada als països tropicals, sobretot a Hawaii, encara que en els últims anys el seu cultiu s’ha estès força Amèrica Central, Malàisia, Àfrica tropical, illes Canàries, etc
raça polinèsida
Antropologia física
Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm