Resultats de la cerca

A diferència d’altres composts salins, és soluble en acetona i en diversos alcohols, amb els quals dóna composts d’addició Hom el pot obtenir en solució per neutralització de l’àcid clorhídric amb calç o carbonat de calci, i així resulta sovint com a subproducte en diversos processos industrials, en la fabricació de sosa pel procediment Solvay i en l’aprofitament de salmorres naturals El clorur de calci en estat de fusió dissol quantitats importants de calci metàllic 9 g/100 g de CaCl 2 i esdevé un líquid de color roig que hom atribueix a la presència, no confirmada, d’un subhalur Els…

També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització

L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada…

Els ben definits són el monohidrat Al 2 O 3 H 2 O diàspor i el trihidrat Al 2 O3 3H 2 O hidrargillita, hidròxid d' alumini La bauxita és, més o menys, un dihidrat molt impur

Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat

És una tècnica per a comprovar la presència intracellular de substàncies que contenen hidrats de carboni i, especialment, de glicogen

Els osotriazoles són d’una gran utilitat per a la caracterització i la identificació d’hidrats de carboni, puix que són fàcilment cristallitzables i tenen punts de fusió ben definits

Higroscòpic, amb poca aigua dóna hidrats, i amb molta aigua s’hidrolitza És obtingut per acció del clor sobre el triclorur És emprat sobretot per a la cloració de composts orgànics

Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens

És preparada reduint l’antraquinona amb estany i àcid clorhídric En solució alcohòlica s’equilibra amb l'antranol, menys estable És emprada com a reactiu dels hidrats de carboni i per a la determinació ràpida del sucre en els fluids corporals