Resultats de la cerca

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057

Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals

El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’incrementaren…

El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…

Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…