Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
pública honestedat
Dret canònic
Impediment diriment del matrimoni canònic, anomenat també quasi-afinitat, que s’esdevé entre l’home i els consanguinis (fins al segon grau) de la dona amb la qual ha conviscut en matrimoni invàlid, fins i tot no consumat, o en públic concubinat.
abús contra l’honestedat
Dret penal
Nom que tradicionalment havia rebut el delicte conegut actualment com agressió sexual.
matrona
Història
A l’antiga Roma, dona casada i lliure pel seu origen.
Aquesta denominació portava implícit el concepte de noblesa de naixement, i també el d’honestedat i de discreció femenines
violació
Dret penal
Delicte consistent a mantenir relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé incapacitada de donar-lo (per privació de raó, de sentits, per edat, etc).
Anteriorment inclosa en els delictes anomenats contra l’honestedat, a partir del codi penal del 1995 fou classificada com a agressió sexual i considerada un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Hom eliminà a més, la referència a les dones com a úniques víctimes de la violació La pena és de sis a dotze anys, i en són agreujants la minoritat de la víctima, l’abús de parentiu o de superioritat o l’ús d’armes
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat, etc La persona…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació…
corrupció de menors
Dret penal
Delicte contra l’honestedat, consistent a promoure, afavorir o facilitar la prostitució o la corrupció d’un menor.
L’any 1997 es presentà al govern espanyol una proposició perquè es revisessin els tipus penals per a garantir una autèntica protecció de la integritat i la llibertat sexual dels menors i incapacitats i es tipifiqués penalment la conducta de les persones que, per qualsevol mitjà, realitzin els actes de vendre, difondre, exhibir o facilitar la difusió, venda o exhibició de materials pornogràfics, quan en tots aquests sortissin menors d’edat o incapacitats En aquest mateix sentit, el Consell de la Unió Europea adoptà una acció comuna relativa a la lluita contra el tràfic d’éssers humans i l’…
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…
privilegi paulí
Dret canònic
Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni contret entre no batejats si un d’ells rep el baptisme i l’altre se’n separa sense una causa justa o es nega a cohabitar ‘‘sense ofendre el Creador’’, és a dir, quan es produeixen accions o situacions contràries a l’honestedat conjugal, manca de llibertat per a practicar la religió o s’impedeix l’educació cristiana dels fills.
La part infidel haurà de confirmar la seva actitud en un interrogatori obligatori El matrimoni resta dissolt al moment que el batejat contreu noves noces