Resultats de la cerca

Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà 376 Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila 434-453 En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible A la darreria del segle V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història

Vers el 250 es dividiren en dos grups els occidentals, que s’installaren a la desembocadura del Rin, i els orientals, que, després d’haver estat sotmesos als ostrogots i als huns, envaïren Itàlia, dirigits per Odocare, i donaren el cop mortal a l’imperi Romà d’Occident 476

Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars

Coneguts ja per Heròdot i Ptolemeu, a l’època postalexandrina havien anullat els escites ~200 aC Passaren a ocupar les terres de l’alt i mitjà Danubi Després foren dominats pels gots s III-IV Es dividí geogràficament en tribus, de diverses característiques ètniques estonians, eslaus i germànics Contra tots ells lluitaren els emperadors Constantí i Licini a les fronteres danubianes Juntament amb els gots i els huns, sota Radagais, entraren a Itàlia 405 Apareixen encara lluitant amb els visigots contra Àtila als Camps Catalàunics 451

Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya

Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts Chandragupta I ~320-~335, primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador El seu fill, Samudragupta ~335-~375, estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II ~376-~414, el sucessor del qual, Kumaragupta I 414-455, governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta 455-480, a causa de les escomeses del huns

Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns segle V i la dels longobards segle VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república

A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al…

Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…

Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort…