Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
davallament
Representació iconogràfica del davallament a la capçalera de l’església de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Art
Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
Com a tema iconogràfic apareix al segle X mentre que en les representacions occidentals en principi era costum de figurar només el Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, a les bizantines hom hi afegí la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones posteriorment el model bizantí es generalitzà Entre les representacions més reeixides hi ha la de Van der Weyden Prado i especialment les manieristes i barroques, que trobaren en el tema un nou pretext per a desenvolupar llur complexitat compositiva És un tema de gran importància al romànic català Del focus de la vall de Boí segurament del segle XII resten…
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
iconografia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la temàtica d’una obra.
Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i allegòrics Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s XVI Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració…
atlant

Atlants de Balthasar Permoser al Zwinger de Dresden
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Art
Estàtua d’home emprada, com la cariàtide, en l’arquitectura per a sostenir un entaulament o una cornisa.
És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs temple de Zeus, a Agrigent i els romans, i del qual resten avui pocs exemples El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura Són destacables els atlants del francès Pierre Puget 1620-94 a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser 1651-1732, al Zwinger de Dresden Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada…
entorn d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície entre l’usuari i una unitat funcional.
L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma …
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les…
llaüt

Llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada format per una caixa de contorn piriforme i fons bombat, mànec amb trasts movibles, i claviller corb amb clavilles laterals.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec Utilitzat en la música occidental des de la Baixa Edat Mitjana, conegué la seva esplendor a l’Europa dels segles XVI i XVII Les cordes estan agrupades per parells ordres, lligades a la base de l’instrument sobre un pont, i la taula harmònica sol portar una o més rosetes El llaüt europeu deriva de l’instrument àrab anomenat ’ ud -terme que significa literalment ‘fusta’ o ‘branca’- precedit per l’article al Introduït a Europa pels àrabs a través de l’Àndalus, es difongué cap a Occident L’origen del…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…