Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
esclava de Maria Immaculada
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada el 1892 a València per Joana Maria Condesa i Lluch, dedicada a la protecció d’obreres.
La congregació té cases, principalment al País Valencià
franciscana de la Immaculada Concepció
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení fundat el 1859 a la Garriga pels franciscans Miquel Rosselló i Ramon Boldú a partir d’un beateri femení creat dos anys abans, amb la finalitat d’educar noies i de tenir cura de malalts als hospitals.
Fou aprovat pel bisbe de Barcelona el 1868 i per LleóXIII el 1891
dominicana de la Immaculada Concepció
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei missioner i de l’ensenyament fundada a Pamplona el 1945 i que actualment té un total de 14 cases, de les quals 5 són establertes a Catalunya i 1 a València.
protoevangeli
Bíblia
En el Gènesi, sentència de Déu sobre la serp al paradís, entesa pels Pares i exegetes catòlics com el primer anunci de salvació: un descendent de la dona, Crist, vencerà les forces demoníaques (serp).
Alguns teòlegs, abusivament, hi han vist una promesa literal del redemptor i la Immaculada Concepció de Maria
mariologia
Cristianisme
Conjunt d’estudis dedicats a Maria
.
Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del s V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en la…
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
teresiana
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó, amb un grup de noies que es preparaven per a mestres d’escola.
Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús Maestro Té la…
oblat | oblata
Cristianisme
Membre d’algunes congregacions religioses (per exemple, els Oblats de Maria Immaculada o els Oblats del Sagrat Cor de Jesús).
canonge regular agustí
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma dels canonge
, en temps de la reforma gregoriana, que rebé el seu estatut canònic de mans del papa Urbà II (1088-99), i que recollia les experiències dels canonges de sant Ruf d’Avinyó, fundats el 1039.
Les principals congregacions en el temps medieval foren la del Santíssim Salvador del Laterà canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan la de Sant Víctor 1110, prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana la dels gilbertins d’Anglaterra 1189 la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa 1124 la de Sant Bernat de Menton , als Alps 1081, famosa per…