Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
catch
Esport
Varietat de lluita, originària dels EUA, derivada de la clàssica grecoromana.
Hom admet tota mena de cops, amb l’única excepció de mossegades, esgarrapades i preses d’estrangulament Guanya el lluitador que aconsegueix de fer abandonar el contrari o immobilitzar-lo, d’esquena a terra, durant cinc segons
fractura
© Fototeca.cat
Patologia humana
Solució de continuïtat d’un os o més consecutiva, generalment, a un traumatisme o, de vegades, a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os (osteoporosi), i en aquest cas hom l’anomena espontània, i sovint és indolora.
Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar generalment, durant 40 dies el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàllica o clau o per altres procediments quirúrgics
embenat
Lligadura que hom fa amb una bena o més d’una per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan.
Hom l’aplica envoltant amb benes la part del cos que vol protegir, disposades de tal manera, que, sense comprimir-la gaire, la subjectin com més fermament millor N'hi ha de diferents menes, segons la forma en espiga, en espiral, en T, en 8, el lloc d’aplicació de cos, de cap, abdominal, la finalitat protector, contentiu o el material que el forma emmidonat, enguixat, gelatinitzat És anomenat amovible quan hom l’aplica en sec, de manera que es pot treure fàcilment L’embenat serveix per a fixar la fèrula, generalment metàllica, per tal d’immobilitzar la part a la qual hom l’aplica
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en l’anàlisi…
embussar
Transports
Obstaculitzar o immobilitzar la circulació, els vehicles, en un punt.
bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una substància…
enguixar
Col·locar un embenat de guix per a immobilitzar (una part del cos).
calamars
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat…
femella
Tecnologia
Peça, generalment de metall, amb un forat roscat al seu centre, en el qual hom introdueix mitjançant cargolament una altra peça, anomenada mascle (un cargol, un espàrrec, etc).
Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona , i és utilitzada en aplicacions en les…
assegurar
Afegir, a un element que ja s’aguanta, els suports necessaris per a immobilitzar-lo.