Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Segons el Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques (1961), cap d’una missió o membre del personal diplomàtic d’aquesta missió.
El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics ambaixadors enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència, a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció És exempt de les càrregues de la…
agent consular
Dret internacional
Agent que, sense pertànyer al cos de funcionaris d’un estat, exerceix determinades activitats consulars limitades a una ciutat o port estranger per compte d’aquest estat i sota l’autoritat del seu cònsol.
Aquesta activitat consular és compatible amb l’exercici d’altres activitats professionals D’acord amb el Conveni de Viena Sobre Relacions Consulars 1963, els estats poden decidir lliurement si estableixen o accepten agències consulars dirigides per agents consulars, àdhuc les activitats, privilegis i immunitats dels agents consulars que les dirigeixen, que són determinades de comú acord entre els estats interessats
borough
Geografia
A Anglaterra i a Gal·les, població regida per una carta reial i dotada d’autogovern.
Té els seus orígens en els centres urbans que durant l’època feudal depenien directament de l’administració reial, excloent-los de la jurisdicció ordinària del sheriff Gaudien d’autonomia i d’immunitats fiscals, amb dret d’enviar representants propis al parlament, juntament amb els altres delegats dels comtats Al s XIX diverses lleis principalment del 1835 unificaren i democratitzaren llurs institucions
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568 intentaren de…
dret mallorquí
Dret balear
Dret especial vigent a Mallorca, contingut, juntament amb el dret menorquí i l’eivissenc, en la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…