Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
múixing
Esport
Esport consistent en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics.
Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a la població de Nomes, a Alaska, en què la gran majoria dels habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la població Només es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de 1 609 km Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica Els països amb més gran tradició són Rússia, els Estats Units, Canadà, Alaska, Noruega i Finlàndia
modista
Indumentària
Persona que té per ofici fer vestits i capells per a senyores.
Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en no tenir els…
contraban
Dret administratiu
Infracció administrativa consistent en la importació o exportació d’articles sense despatxar-los per la duana.
En el tràfic o comerç dels aritcles importats illegalment, en la importació, exportació o tinença d’efectes estancs o prohibits i en l’exportació, sense autorització, d’obres o objectes d’interès històric o artístic A la majoria d’estats és objecte d’una legislació especial que cerca de protegir els interessos del fisc, i també, en alguns casos, la seguretat o la salubritat Les sancions als infractors de contraban consisteixen, generalment, en la multa i el comís Als Països Catalans, el contraban per via terrestre és en relació amb la frontera oficial de l’Estat francès els passos dels…
cirurgia
Història
Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions fetes amb la mà o amb instruments.
La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…
rai
![](/sites/default/files/2022-07/rai.jpg)
Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…