Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les característiques de l’…
ban
Història
Dret
Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
És una manifestació de la potestat reglamentària del poder públic que és reconeguda a l’administració com un dels mitjans per a assolir els seus fins La publicació d’un ban pot ésser feta mitjançant un cartell ban1 2, una crida o algun altre mitjà de difusió Hi ha bans periòdics, dictats en dates fixes, bans d’urgència per a atendre situacions imprevistes, i bans de bon govern, dictats per a ordenar millor la vida en comú Des de l’edat mitjana els bans eren utilitzats per les autoritats jurisdiccionals, tant reials com baronials, per al bon govern de llur territori, a vegades en…
societat del risc
Sociologia
Nova forma social conseqüència de la modernització de la societat industrial.
El terme fou creat i desenvolupat conceptualment pel sociòleg alemany Ulrich Beck a partir de l’anàlisi de fenòmens de risc que afecten les societats industrials en un període de globalització creixent Hom parla de risc en un doble sentit d’una banda, la societat està en perill, en situació de risc i, de l’altra, cal seguir arriscant i apostant, ja que ens trobem inevitablement dins del joc això pot suposar assumir nous riscos El risc no comporta necessàriament una situació de perill, però sempre genera incertesa L’home modern pretén exercir un control important sobre el medi natural i sobre…
risc
Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert.
En la societat moderna la preocupació pel risc és cada vegada més important El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les accions o omissions dels éssers humans Qualsevol acte pot tenir conseqüències imprevistes Els responsables de les empreses, per exemple, han d’avaluar els riscos que comporten llurs decisions El mateix desenvolupament científic i l’aplicació de la tecnologia —que, en teoria, haurien de permetre un major control sobre el món— és l’origen de profunds canvis i de nous reptes als quals hom s’enfronta en la nova era marcada per la incertesa L’…
arribada forçosa
Transports
Dret marítim
Acció d’atènyer un vaixell un indret de la costa no previst en la seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries.
És una mesura que pren el capità per a la seguretat del vaixell davant incendis, tempestes, falles mecàniques de propulsió, vies d’aigua, temor de guerres, etc
pla de pensions
Economia
Sistema de previsió personal voluntari i lliure, complementari o no de la seguretat social, pel qual una persona fa unes aportacions constants o variables en canvi de rebre rendes o capitals en cas de jubilació, supervivència, viduïtat, orfenesa, invalidesa o situacions imprevistes com ara l’atur.
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…