Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
ambre
Insecte inclòs en ambre
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil de diverses coníferes (Pinus succinifera, Agathis australis, etc.).
És amorf, fràgil, de duresa 2, groc de mel, vermellós i a vegades també blau o verdós, transparent o translúcid Es troba en forma de nòduls, grans, gotes, plaques, o disseminat Es fon a uns 300°C i es crema tot desprenent una olor agradable Si hom el frega, s’electritza negativament Els jaciments principals es troben en l’Oligocè inferior es troba també en d’altres terrenys terciaris o quaternaris, però hi és allòcton És abundant al N d’Alemanya, al llac de Constança i a les costes de les mars Bàltica i del Nord hi ha també, entre d’altres, importants jaciments a Birmània i Austràlia A la…
formalment
Filosofia
Terme amb què hom expressa que un contingut és inclòs d’una manera pròpia i específica en un concepte, és a dir, entenent aquest com a tal.
Hom sol contraposar-lo a materialment l’ésser i el bé són materialment idèntics però formalment diferents, a virtualment l’efecte és inclòs virtualment, però no formalment, en la causa i a eminentment la racionalitat pertany formalment a l’home i eminentment a Déu
inclusió
Matemàtiques
Relació d’ordre parcial entre conjunts, notada mitjançant el símbol ⊂(o, a vegades, ⊆), definida per la condició A⊂B (o A⊆B) si i només si tots els elements de A pertanyen a B
.
En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs en el conjunt B o que A és un subconjunt de B Si A no és inclòs en B , hom ho denota per A ⊄ B
mixomicets
Protistologia
Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe.
També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i germinen en…
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos
polo
Música
Tipus de ball i cançó flamenca vinculat a la soleá inclòs en el cante jondo.
Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo
línia
Genealogia
En l’arbre genealògic lineal, conjunt de persones, almenys de tres generacions, que davallen d’un fill de l’estirp (aquest inclòs) o d’un fill d’un primogènit (aquest fill també inclòs) del llinatge.
La línia troncal, principal o primogènita és l’originada pel fill primogènit de l’estirp i continuada pels successius primogènits La línia secundària és la formada per un fill secundogènit de l’estirp o per un secundogènit de la línia troncal
estil floral
Art
Estil caracteritzat per la inspiració en elements vegetals i per la utilització de la línia corba.
Predominà al final del segle XIX i al començament del XX Aquest estil és continuador de les teories de W Morris i J Ruskin, i és inclòs dins el moviment modernista Modernisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina