Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
atestat
Dret
Conjunt de diligències (declaracions, investigacions, informes, etc) entorn d’un presumpte delicte practicades per la policia judicial, bé que n’hagi tingut coneixement per si mateixa, bé a conseqüència d’una denúncia, i que són comunicades al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial.
Legalment l’atestat no té efectes probatoris dels fets investigats, sinó solament informatius, si les actuacions practicades no són ratificades en presència del jutge o tribunal En els actes de declaració i reconeixement és obligada l’assistència d’un lletrat designat per l’inculpat o nomenat d’ofici
acusat | acusada
Dret processal
Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.
En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…
presó preventiva
Dret processal
Privació de llibertat del processat —no té caràcter de pena— durant la tramitació de la causa.
En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena superior a la…
confessió
Dret processal penal
Declaració de l’inculpat en què hi reconeix la seva responsabilitat en el fet delictiu que li és imputat.
Feta en l’acte de judici oral i estant-hi d’acord el defensor, el tribunal, sense més tràmits, dicta sentència
khmer roig
Política
Membre d’un moviment guerriller comunista cambodjà.
Té l’origen en el Partit Comunista de Cambodja, fundat el 1951 En un principi els khmers roigs lluitaren contra Norodom Sihanuk , però quan aquest fou víctima d’un cop d’estat el 1970, s’hi aliaren fins el 1976 El 1975, amb l’ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar Dirigits per Pol Pot , els khmers roigs instauraren un règim de terror que, en quatre anys, assassinà uns dos milions de persones Foragitats del poder pel Vietnam, que establí un règim addicte el 1979, tornaren a la guerrilla Contraris a l’acord de pau del 1991 entre el règim provietnamita i Sihanuk el qual l’any 1982…
llibertat provisional
Dret
Dret processal penal
Situació de llibertat de què pot gaudir el processat o inculpat durant la tramitació de la causa, basant-se en la pena assenyalada al delicte que se li imputa, a la manca d’antecedents penals o a d’altres circumstàncies.
Pot ésser concedida pel jutge o pel tribunal, després d’una fiança prèvia — llibertat sota fiança o manlleuta — o sense fiança — llibertat sota paraula —
advocat d’ofici | advocada d’ofici
Dret
Advocat designat per un jutge o per un tribunal, normalment per mitjà del col·legi d’advocats local, per a la defensa del litigant que ha de sol·licitar o a qui s’ha concedit el dret de justícia gratuïta o per a la defensa del processat o inculpat que en un procés penal ha de designar-lo i no ho fa voluntàriament.
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…