Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
infestar
Causar danys, estralls, amb incursions, actes de bandidatge, etc.
artilleria antiaèria
Militar
Artilleria encarregada d’abatre els avions enemics i d’obstaculitzar llurs incursions.
Sol comptar amb armes lleugeres, de tir molt ràpid i àdhuc d’apuntament automàtic per radar Generalment empra projectils d’explosió per proximitat L’artilleria antiaèria féu un gran paper durant la Segona Guerra Mundial Actualment, i per a altures superiors als 2 000 m, només s’utilitzen míssils terra-aire
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
algara
Història
Militar
A l’edat mitjana, grup d’avantguarda de cavalleria que feia incursions pels territoris enemics a fi de saquejar-los.
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
almogàver
![](/sites/default/files/media/FOTO/almogàvers_expedició.jpg)
Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor, a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels…
alà | alana
Història
Individu d’un poble iranià, procedent del nord del Caucas, que durant l’imperi romà duia a terme incursions a Armènia i a l’Àsia Menor.
Els alans foren coneguts pels grecs i els romans amb el nom de sàrmates sàrmata Cap al 350 dC foren sotmesos pels huns i emigraren, en part, juntament amb els germans, cap a l’oest, especialment vers la península Ibèrica i Àfrica El 406, els alans assaltaren, juntament amb els sueus, la frontera romana del Rin per Magúncia, travessaren les Gàllies i entraren a la península Ibèrica pels passos occidentals del Pirineu 409 S'establiren, potser com a “federats” de l’Imperi Romà, a les províncies de Lusitània i Cartaginesa Foren derrotats pels visigots menats per Vàlia, el 418 i una part emigrà,…
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de…