Resultats de la cerca

En el plasmodi d’agregació les cèllules no perden llur individualització, mentre que en el plasmodi de fusió desapareixen les membranes respectives

La denominació es refereix essencialment al caràcter denotatiu dels noms gramaticals, és a dir, a aquell caràcter que implica únicament la individualització d’un ésser determinat, sense indicar cap nota del seu contingut

Aquest sistema es proposa d’arribar a una individualització de l’ensenyament a través de la repetició en el procés d’aprenentatge Pressey i Skinner foren els primers a teoritzar sobre les anomenades màquines d’ensenyar

Ha estat interpretat com a expressió d’un doble de l’home, de la seva força vital, d’un geni protector que neix amb ell i en té cura després de la mort, d’una individualització del geni de la raça o d’una abstracció de les forces sobrenaturals pròpies dels éssers vius Element espiritual, hom el representava amb dos braços aixecats enlaire

Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt

Té per objectiu facilitar l’aplicació dels principis d’integració i individualització propis de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials que preveu la LOGSE L’aplicació del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya permet una obertura i flexibilitat, en funció de les característiques i singularitats de cada centre docent, que fan possibles aquestes adaptacions per a adequar el currículum a les necessitats de l’alumnat Les adaptacions curriculars són adoptades pel centre i tenen un caràcter personalitzat, però no impliquen cap mena de…

Ideat el 1961 per Alan Lomax com a programa de recerca multidisciplinària, fou una temptativa per a la individualització de les possibles relacions entre els estils de cant, els comportaments culturals i les estructures socials de les diverses cultures del món A l’estudi dels estils de cant, s’hi afegiren els de les articulacions fonètiques, dels textos de les cançons, dels tipus d’orquestra que acompanyen el cant i de les danses L’elaboració estadística dels resultats obtinguts proporcionà els elements necessaris per a la definició d’un mapa del món, constituït per sis grans…

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització…

El terme fou creat i desenvolupat conceptualment pel sociòleg alemany Ulrich Beck a partir de l’anàlisi de fenòmens de risc que afecten les societats industrials en un període de globalització creixent Hom parla de risc en un doble sentit d’una banda, la societat està en perill, en situació de risc i, de l’altra, cal seguir arriscant i apostant, ja que ens trobem inevitablement dins del joc això pot suposar assumir nous riscos El risc no comporta necessàriament una situació de perill, però sempre genera incertesa L’home modern pretén exercir un control important sobre el medi natural i sobre…

El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels donants i que…