Resultats de la cerca

Efectua una intensa activitat fagocitària en les inflamacions i en els teixits infectats

Es transmet per la picada de paparres, principalment del gènere Hyalomma , que tenen com a hoste animals domèstics llevat de l’aviram, rosegadors i altres animals, en els quals té lloc el seu cicle vital Tot i que no sol ser hoste dels humans, es transmet a l’home per picada de la paparra, i també per contacte amb sang o carn d’animals infectats treballadors d’escorxadors, veterinaris, etc o bé de persona a persona Després de dos o tres dies d’incubació, cursa amb nombrosos símptomes, dels quals els més freqüents són febre elevada, dolors musculars i articulars, atordiment,…

La larva, anomenada oncosfera, és aquàtica passa per diverses fases, anomenades coracidi, procercoide i plerocercoide, durant les quals parasita un copèpode i un peix d’aigua dolça Quan l’home o altres mamífers s’alimenten de peixos infectats es produeix la invasió del paràsit, que aleshores ateny l’estat adult i es fixa a l’epiteli intestinal

D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma

Afecta sobretot els animals joves del bestiar boví i oví, les gallines i els conills i, en menys intensitat, el bestiar porquí i equí, els gossos i els gats L’evolució de la malaltia sol ésser de pronòstic greu i ocasiona pèrdues econòmiques importants principalment en les explotacions industrials avícoles, de conills i de remugants Excepcionalment, l’home pot contreure-la en ingerir carn poc cuita d’animals infectats

Aquest platihelmint habita, en forma adulta, als budells del gos, del gat i d’altres mamífers L’home n'és un hoste intermediari, que es contamina ingerint, amb els aliments, els ous eliminats pels animals infectats L’embrió és absorbit a l’intestí i amb la sang venosa arriba al fetge o al pulmó, on comença el desenvolupament formant el quist hidatídic El quadre clínic canvia segons la mida, la localització o l’eventual ruptura del quist El tractament és quirúrgic

La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia

La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i menys freqüentment pustuloses i ulceroses En aquesta fase es produeix una…

És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El  dengue greu anteriorment  anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de símptomes…

El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A   no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…