Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta…
àcar dels fol·licles sebacis
Àcar dels fol·licles sebacis
K.V. Santosh (CC BY 2.0)
Aracnologia
Aràcnid, de l’ordre dels àcars, d’abdomen allargat, que viu paràsit a les glàndules sebàcies de l’home, especialment a la cara, i d’alguns altres mamífers.
Sembla que és inofensiu
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home
rotenona
Química
Cetona pentacíclica que hom extreu de les arrels del derris.
És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu i fortament levogir α 2 9 D = -225,2 en benzè, insoluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 163° És emprada com a insecticida de gran activitat, inofensiu per als mamífers i els ocells, però molt tòxic per als peixos
dragó comú
Zoologia
Dragó de la família dels gecònids, de cos escatós, de color gris amb taques fosques i d’uns 14 cm de llargària total.
La cua sola ja fa gairebé la meitat de la longitud, i a la part inferior dels dits tenen una membrana adhesiva Viu arreu dels Països Catalans i, en general, en totes les terres que envolten la Mediterrània S'enfila amb facilitat pels murs i li agrada d’estar-se prop dels focus de llum, on caça insectes, que són el seu aliments És inofensiu per a l’home i objecte de moltes supersticions i llegendes populars
úlcera de Buruli
Patologia humana
Lesió necròtica de la pell i del teixit subcutani que afecta les extremitats.
És produïda per Mycobacterium ulcerans , i deu el seu nom a Buruli, districte d’Uganda Es manifesta amb l’aparició d’un petit gra o node d’aspecte inofensiu que, a la darrera fase del seu desenvolupament, afecta els ossos del malalt i pot arribar a provocar l’amputació del membre afectat Ha estat detectada al Japó, Austràlia, Àfrica i Mèxic, la qual cosa mostra que no es tracta d’una malaltia estrictament tropical També és anomenada úlcera micobacteriana i úlcera de Searl
úlcera de Buruli
Patologia humana
Lesió necròtica de la pell i del teixit subcutani que afecta les extremitats.
És produïda per Mycobacterium ulcerans , i deu el seu nom a Buruli, districte d’Uganda Es manifesta amb l’aparició d’un petit gra o node d’aspecte inofensiu que, a la darrera fase del seu desenvolupament, afecta els ossos del malalt i pot arribar a provocar l’amputació del membre afectat Ha estat detectada al Japó, Austràlia, Àfrica i Mèxic, la qual cosa mostra que no es tracta d’una malaltia estrictament tropical També és anomenada úlcera micobacteriana i úlcera de Searl
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països…
llangardaix
Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de…
territori estatal
Dret internacional
Espai tridimensional en el qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.
Constitueix l’objecte d’un dret absolut per part de l’estat, un patrimoni del qual pot disposar lliurement el pot cedir en administració, posar-lo sota tutela, vendre’l, etc i treure’n totes les utilitats possibles sense interferències estrangeres Ultra la terra ferma, comprèn el subsol, les aigües internes, les aigües territorials i llur fons, així com l’espai aeri i les aigües jurisdiccionals Sovint hom hi inclou les colònies, bé que amb les diferències jurídiques que sorgeixen del grau més o menys estret d’assimilació amb la metròpolis diferències vàlides únicament a l’interior de cada…