Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
imprudència
Dret
Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
L’actual normativa penal ja no recull una clàusula general de punició de la imprudència, sinó que institucionalitza un sistema d’incriminació específica dels delictes imprudents Per tant, només seran punibles aquells fets culpables que estiguin expressament determinats per la llei, perquè no tots els delictes són incriminables quan es cometen amb imprudència Per exemple, el furt i la bigàmia només són punibles en la seva forma dolosa Aquest nou sistema ha representat una important modificació del significat de la imprudència professional, ja que s’han rebaixat les penes en els casos de…
menestral
Història
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).
Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…
postfordisme
Economia
Sociologia
Sistema d’organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l’ús de la força de treball.
Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles
acampada

L'acampada consisteix a muntar tendes de campanya a l'aire lliure per fer-hi una estada provisional
Stock
Excursionisme
Pràctica esportiva que consisteix a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…
corfbol

El corfbol és un esport en què prenen part dos equips que cerquen introduir amb les mans una pilota dins una cistella sense tauler
Federació Catalana de Korfbal
Corfbol
Esport de pilota practicat entre dos equips mixtos, formats per quatre homes i quatre dones, que consisteix a introduir una pilota a la cistella defensada per l’equip adversari impulsant-la amb les mans.
El corfbol, en anglès korfball , manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec Es juga en un camp rectangular dividit en dues parts iguals, en cadascuna de les quals hi ha una cistella situada a 6,60 m de la línia de fons i a 3,50 m d’alçada, i amb una pilota del número 5 diàmetre, entre 425 i 475 g de pes Dos jugadors de cada sexe ocupen una part del terreny de joc, que intercanvien periòdicament cada dues cistelles aconseguides, per la qual cosa tots els jugadors, al seu torn, ataquen i defensen la cistella Es pot practicar a l’aire…
tir

Tir al plat . Camp de tir de skeet , màquina llançaplats i blanc
© Fototeca.cat
Esport
Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc, de precisió o de pressió.
Segons l’arma emprada, cal distingir el tir al blanc silueta i precisió, el tir al vol plat i colom i el tir amb arc Les competicions de tir admeses als Jocs Olímpics són el tir de velocitat amb pistola 60 trets en dues sèries a 25m el blanc són unes siluetes d’1,60 m d’altura per 45 centímetres d’amplada, dividits en deu zones concèntriques, el tir amb pistola lliure 60 trets a 50 m sobre blancs quadrats amb 10 cercles concèntrics a partir de 5 centímetres, el tir amb carrabina amb blanc mòbil 60 trets a 50 m amb blanc mòbil exposat durant 5 segons i 2 segons i mig, el tir amb carrabina de…
lloctinent general
Història
Del segle XV al XVIII, oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…
art anglès
Nen blau, obra del pintor Thomas Gainsborough (1727-1788)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat a Anglaterra a partir de la invasió normanda.
La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…