Resultats de la cerca

Eximeix de responsabilitat penal, és considerada causa d'exculpació, però resta sempre la responsabilitat civil, que recaurà primer en el responsable causant de la por i, després, en l’autor

Juntament amb la sang freda, és fonament de la perversitat del culpable i no desapareix en condicions d’embriaguesa, ni minva en cas de traïdoria i d’abús d’autoritat és incompatible, en canvi, amb la deficiència mental, l’obcecació, la vindicació d’una ofensa i la por insuperable

Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…

Pel neopragmatisme, la visió més àmplia possible no coincideix mai amb una mirada panoràmica, neutral, objectiva, absoluta Es tracta d’anar més enllà de l’oposició universalisme-relativisme L’activitat filosòfica s’ha d’entendre com una espècie de descripció i de narració entre les altres, més o menys diferent de les altres, però no superior S'ha acusat el neopragmatisme d’ésser relativista, ja que rebutja la racionalitat i la universalitat de la modernitat Convé inspirar-se en els filòsofs que han contribuït a la desconstrucció dels privilegis de la paraula filosòfica o a la promoció d’una…

Aquest terme té una significació semblant a paradoxa Exemple clàssic d’aporia són els arguments de Zenó contra el moviment Les apories foren també analitzades pels sofistes i els escèptics per a demostrar el caràcter dubitatiu del coneixement humà La filosofia actual ha recollit aquesta significació per a assenyalar la problemàtica del pensament filosòfic Hartman defineix la filosofia com a pensament aporètic

És un tipus d’immersió a pulmó lliure que presenta diferents especialitats segons com es practiqui Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cap o cable guia que serveix de referència N’hi ha diferents tipus l’apnea lliure, que no permet l’ús de cap mitjà de propulsió però sí llast o elements auxiliars aletes, ulleres, llast que cal retornar a la superfície l’apnea amb pes constant, en la qual l’apneista s’impulsa únicament amb les cames no pot tocar el cable guia i pot portar aletes o monoaletes l’apnea amb…

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al segle XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al segle X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030,…

Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…