Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tory
Història
Membre de la fracció aristocràtica del parlament anglès, formada al segle XVII, que defensava la supremacia de les prerrogatives monàrquiques per sobre del poder legislatiu.
El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
abolicionisme
Història
Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud; començà amb les campanyes iniciades pels britànics a la fi del segle XVIII.
La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en diverses etapes a…
estelada

Les dues banderes estelades
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera…
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup absolutista refugiat a…
tanc

Tanc MBT-3000
Militar
Vehicle de combat, completament cuirassat, armat amb un canó i una o dues metralladores i que es desplaça mitjançant erugues.
Destinat principalment a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat, les seves característiques bàsiques se centren en la mobilitat, el blindatge i la potència de foc La mobilitat, que possibilita al tanc l’operació en terrenys molt accidentats, ve determinada per la potència del seu motor entre 800 i 1500 CV, la seva autonomia fins a 600 km, i pels sistemes de tracció i de suspensió hidropneumàtica que li permeten de superar rases de 3 m i obstacles d’1 m d’alçada, pujar pendents d’un desnivell que pot arribar a un 60% i travessar cabals d’aigua de 4 o 5 m de fondària si va equipat…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…