Resultats de la cerca

El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de…

Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen utilitzant…

Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…

Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…

Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat material…

És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…

El vent solar és constituït principalment per nuclis d’hidrogen protons i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d’altres elements més pesants El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm 3 , i la velocitat mitjana d’aquests ions, de 400 km/s Nogensmenys, d’una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm 3 , o baixos, com ara 0,4 ions/cm 3 Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què poden arribar a…

El terme engloba els micrometeorits quan la massa del sòlid és inferior als 10 - 6 g i els meteorits terme que, modernament, designa els de massa gran, superior a uns 100 kg Tanmateix, hom empra també el terme meteoroide com a simple sinònim de meteorit