Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
prebiòtic
Alimentació
Substància que serveix de substrat nutritiu als bacteris intestinals i que no pot ser digerida ni absorbida abans de la seva arribada al còlon.
És capaç de modificar favorablement la composició de la flora del còlon, i el més freqüent és observar el creixement i l’activitat metabòlica de soques del grup dels lactobacils o dels bifidobacteris Els prebiòtics són components alimentaris funcionals que es poden obtenir de manera natural per extracció directa de les plantes arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc i també a través de la producció sintètica per la conversió enzimàtica de sucres Un exemple d’aliment prebiòtic és el que conté fibres que la digestió humana no pot utilitzar com fructooligosacàrids o inulina, però que són…
febre tifoide
Patologia humana
Malaltia infecciosa deguda al bacil d’Eberth, transmesa per l’aigua i els aliments i també per contagi directe.
Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels follicles tancats dels budells Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG La prova diagnòstica més…
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties…
antihelmíntic
Farmàcia
Medicament o remei emprat contra els cucs paràsits.
Comprèn els agents que combaten els nematodes , els cestodes i els trematodes que parasiten el cos humà o el dels animals, especialment els conductes sanguinis i limfàtics, l’aparell digestiu i òrgans diversos fetge, ronyons Entre els compostos més utilitzats per a elaborar medicaments antihelmíntics hi ha els ascaricides, que ataquen els nematodes intestinals Hom els anomena també vermífugs o vermicides , segons si actuen expulsant el paràsit o destruint-lo Algunes substàncies antihelmíntiques són presents en vegetals i han estat utilitzades per la tradició remeiera, sobretot…
indicanúria
Presència d’una quantitat excessiva d’indican a l’orina.
És signe d’insuficiències hepàtiques o de fermentacions intestinals
enteroanastomosi
Comunicació longitudinal o lateral de dues anses intestinals.
tenir cucs
Zoologia
Patir les molèsties patològiques produïdes pels cucs intestinals.
proenzim
Bioquímica
Precursor inactiu que en condicions fisiològiques adequades (generalment provocant proteòlisi) dóna lloc a un enzim.
És anomenat també zimogen Són exemples de proenzims les endopeptidases intestinals el pepsinogen, el tripsinogen i el quimotripsinogen
antidiarreic
Farmàcia
Dit de les substàncies que combaten la diarrea.
Existeixen tres tipus d’antidiarreics els frenadors del peristaltisme codeïna i difenoxilat, els protectors i absorbents intestinals sals de bismut i els astringents vegetals tanins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina