Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
jacquard
Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual el ganxo s’…
cartó
Indústria tèxtil
Cadascuna de les plaques de fusta o cartó que, mitjançant espigues o degudament perforades, disposades en forma de cadena contínua constitueixen el dibuix que, en les maquinetes de lliços, fa que els ganxos amb llur desplaçament puguin o no puguin alçar els lliços per formar la calada.
En la màquina jacquard i derivades, selecciona les agulles que han d’actuar en cada passada
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer peces…
lliç
lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El…
ris
1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…