Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula…
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de les presons i…
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
vigilantes
Història
Als EUA, grups de ciutadans que al final del segle XIX s’organitzaren per tal d’autodefensar-se contra la corrupció de xèrifs i jutges.
El primer grup s’insurgí a San Francisco, Califòrnia, el 1851, en ocasió d’un atac criminal a uns miners, en el qual hi havia implicats alguns jutges trenta persones foren expulsades i quatre penjades Un dels incidents més famosos fou el del poblet de Montana, on foren penjats el xèrif Henry Plummer i vint-i-quatre bandits 1863
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava…
dicasteri
Tribunal, lloc destinat als jutges.
pròcer
Història
Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc, persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.
A Roma foren anomenats proceres els jutges d’apellació als quals l’emperador confiava la decisió de les causes portades a la cort Semblantment, reberen aquesta mateixa denominació els jutges a les corts dels visigots i dels francs i, posteriorment, els de les repúbliques i els comuns d’Itàlia
sala de govern
Dret processal
Organisme format al tribunal suprem, a l’audiència nacional i als tribunals superiors de justícia que té funcions disciplinàries, de govern i d’organització.
És formada pel seu president i els presidents de sala al tribunal suprem i a l’audiència nacional en formen part també un nombre igual de magistrats del mateix tribunal, i als tribunals superiors de justícia, un nombre igual de magistrats o jutges elegits per tots els magistrats i jutges que exerceixen al territori