Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
telofragma
Biologia
Membrana d’una fibra muscular estriada que apareix en la secció longitudinal d’aquesta com una línia fosca i marca els extrems del sarcòmer.
És anomenat també membrana o línia de Krause
corpuscles
Anatomia
Estructures histològiques de dimensions molt petites.
Els corpuscles de Hassall són acumulacions de cèllules reticulars en el tim els corpuscles tàctils de Vater-Pacini són al teixit cellular subcutani, i són receptors de la sensibilitat propioceptiva i de la pressió profunda i els corpuscles de Meissner, a les papilles dèrmiques, són receptors del tacte els corpuscles de Krause i els corpuscles de Ruffini són els receptors de la sensibilitat al fred i a la calor, respectivament els corpuscles de Golgi-Mazzoni , situats a les puntes dels dits, són receptors de la sensibilitat tàctil general els corpuscles de Golgi són formacions…
panenteisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina ideada per K.C.F. Krause, segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.
Malgrat la similitud fonètica, és més a prop del teisme que no del panteisme Hom l’ha considerat també una forma de deisme
sarcòmer
Biologia
Cadascun dels segments en què hom suposa dividides les fibril·les musculars per les línies de Krause (telofragma).
krausisme
Filosofia
Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, que tingué una notable importància a Castella.
Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració…
lied
Música
Encara que en alemany signifiqui simplement ’cançó', el terme lied s’aplica especialment a les composicions vocals -sobre textos poètics alemanys- per a una sola veu amb acompanyament de piano, de to intimista, en les quals el caràcter del text està íntimament lligat al de la música i en què s’eviten efectismes vocals que són propis de gèneres com l’òpera o la cantata.
Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…
cançó
Música
En un sentit molt general, qualsevol peça de música destinada a ser cantada.
Més en particular, composició vocal relativament breu per a una o més veus, amb text quasi sempre versificat, i sovint amb acompanyament instrumental Normalment, i en aquest segon sentit, es considera la cançó com a gènere oposat a l' ària , peça de dimensions i estructura molt més complexa El terme alemany lied designa un tipus de cançó culta característica sobretot del Romanticisme alemany L’equivalent francès és la mélodie Fins fa poc, en la llengua oral s’anomenaven cançons els cants estròfics narratius, i especialment les balades, per oposició als cants breus com les corrandes o les…
música de Berlín
Música
Música desenvolupada a Berlín (Alemanya).
Berlín començà a destacar en el camp de la cultura quan els Hohenzollern, electors de Brandenburg, l’escolliren com a capital del principat 1415 Convertida en un important centre de la vida artística i literària alemanya, mantingué aquesta hegemonia cultural fins ben bé la primera meitat del segle XX Música religiosa Les primeres notícies sobre la música religiosa a Berlín daten del segle XV, però la ciutat prengué una embranzida determinant amb la Reforma protestant, que s’hi difongué cap al 1539 La capella de la cort dels prínceps electors Staatskapelle fou molt activa ja des del darrer…