Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
landa
Geobotànica
Formació vegetal integrada bàsicament per brucs, bruguerola, gatoses, etc, típica de substrats àcids i de climes atlàntics.
bruguerolar
Landa de bruguerola.
bruguerola
Bruguerola en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbust, de la família de les ericàcies, de fulles molt menudes i imbricades, disposades en quatre rengles, i flors de color de rosa que apareixen al final de l’estiu.
Sobretot atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, des de la terra baixa mediterrània fins a l’alta muntanya és especialment abundant a la landa atlàntica d’Europa
bruguerar
Geobotànica
rànker
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.
Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
jeroglífic | jeroglífica
La pedra de Rosseta, inscrita amb tres texts, jeroglífic, demòtic i grec, permeté a l’egiptòleg francès Jean-François Champollion, juntament amb altres documents, desxifrar l’escriptura jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…