Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cortesana
Dona de costums laxos, culta i socialment influent.
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat…
salze pirinenc
Salze pirinenc
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust baix, de la família de les salicàcies, de fins a 50 cm d’alçària, de fulles el·líptiques i peloses, i d’aments laxos.
És endèmic dels Pirineus, on creix en clarianes de bosc, a l’estatge subalpí
curraià
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les orquidàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.
Viu principalment a les rouredes seques, i vol terreny calcari
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i…
pelicans
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles multífides, amb flors de color blau pàl·lid, violaci o blanquinós, llargament esperonades, disposades en raïms laxos, i de fruits en fol·licle.
Creix entre les messes, en els erms, a la regió mediterrània
utriculària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les lentibulariàcies, generalment perennes i aquàtiques, de fulles dividides en segments linears o filiformes, proveïdes d’utricles que capturen petits organismes aquàtics, de flors zigomorfes i esperonades, grogues, en raïms laxos i pauciflors, i de fruits capsulars globosos.
Es fan en aigües tranquilles Són escasses a la regió mediterrània
pollancre d’Elx
Pollancre d’Elx al desert d’Ejina, a la Mongòlia Interior
james j8246 (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles coriàcies, glabres, glauques, enteres o incises, les joves lanceolades i les velles dentades, ròmbiques o reniformes; de flors unisexuals, les femenines llargament pedicel·lades en aments laxos, i de fruits capsulars.
Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits