Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
lent
Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i,…
moviment lent
Sociologia
Corrent cultural que promou la necessitat d’alentir les activitats humanes en tots els àmbits de la vida social.
El moviment lent o filosofia slow es proposa recuperar el control i l’equilibri del temps, en una societat, l’occidental, en què l’acceleració i la submissió a l’exigència del temps s’ha convertit en la tònica dominant Els seguidors del moviment lent creuen que, tot i que els avenços tecnològics permeten accelerar els ritmes en totes les esferes de l’activitat humana —tant en les de la producció com en les del consum—, hi ha espais que haurien de quedar al marge d’aquesta acceleració aparentment incontrolable Davant del menjar ràpid , per exemple, proposen recuperar…
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
lent gravitacional
Creu d’Einstein
© Corel
Física
Imatge predita per Einstein, per la qual la llum que procedeix d’una galàxia situada darrere un cúmul queda distorsionada per l’atracció gravitatòria d’aquest.
Un cas particular és l’anell d'Einstein La primera lent gravitacional descoberta fou un quàsar, el QSO 0957+561, el 1979 En aquest cas la imatge era doble, però s’han trobat lents que produeixen quatre i fins i tot sis imatges idèntiques La més coneguda és la creu d’Einstein, que mostra la imatge del quàsar Q 2237+0305 multiplicada per quatre
lent electrònica
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
Poden ésser electromagnètiques o electroestàtiques Les lents electromagnètiques es basen en l’acció d’un camp magnètic, creat per bobines, mentre que les lents electroestàtiques funcionen per l’acció d’un camp elèctric i empren condensadors o plaques electroestàtiques polaritzades Les lents electròniques constitueixen el fonament de l'òptica electrònica
forma lent-ràpid
Música
Forma constituïda per dos moviments, un primer de tempo lent i un segon de tempo ràpid, que mantenen una relació de complementarietat.
Encara que els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi , com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior És el cas del ' pasamezzo i saltarello ', la ' pavana i gallarda', la ' sarabande i double ', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro '
lent de Fresnel
Física
Tipus de lent de gran obertura i de longitud focal molt curta que, respecte a les lents convencionals, és més plana, prima i pot construir-se en grans superfícies.
Dissenyada pel l’enginyer francès JA Fresnel per a la construcció de lents per a projectors de fars, actualment els seus usos són múltiples en el camp de la illuminació, si bé també s’aplica en dissenys de concentradors solars
lent de contacte
Oftalmologia
Càpsula de plàstic o de vidre que hom aplica sobre la còrnia per corregir algun defecte de la visió.
Les lents de contacte substitueixen les ulleres per raons estètiques o de seguretat
eix d’una lent
Física
Recta que passa pels centres de curvatura de les superfícies (dioptres) que formen la lent.
centre òptic d’una lent
Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic