Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
col·loblast
Zoologia
Cèl·lula adhesiva, típica dels ctenòfors, situada sobre els filaments prènsils i que serveix per a la captura de les preses.
A la part anterior presenta una massa citoplasmàtica en forma de campana, recoberta d’una sèrie de glòbuls glutinosos que s’adhereixen fortament a lespreses i que és unida a la capa basal per dos filaments que travessen l’epidermis Un dels filaments és citoplasmàtic, espiralat i contràctil, i l’altre és rectilini i representa el nucli estirat En els colloblasts madurs manca el nucli i solament resta el filament contràctil
presa de xocolata

Tres preses de xocolata
Cadascuna de les porcions rectangulars en què es divideix una rajola de xocolata.
presa

presa
© Elías Gómez Muñoz / Fotolia.com
Construcció i obres públiques
Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc (pantà).
Lespreses més importants són les destinades a detenir l’aigua, i entre aquestes cal diferenciar les construïdes per contenir-la o regular-ne el curs i les construïdes per embassar-la Lespreses de contenció o Diferents tipus de preses d'embassament de terra amb nucli impermeable i de volta © Fototeca preses de regulació són construïdes transversalment al corrent d’un riu o d’un canal, per tal de crear un determinat desnivell entre la part del corrent aigua amunt i la d’aigua…
ganxo de sequier
Agronomia
Instrument per a fer moure les parades o fustes que tanquen les preses.
És utilitzat per l’algutzir del Tribunal de les Aigües de València com a signe d’autoritat
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
aviculària
Zoologia
Individu de les colònies de briozous que recorda molt, per la forma, el cap i el bec d’un ocell.
Les aviculàries són zooides transformats que tenen la missió defensiva de la colònia les dues peces articulades de què consten, en tancar-se, poden agafar lespreses Possiblement tenen, a més, una funció respiratòria i nutrícia
àguila reial

Àguila reial
© D. Hutcheson
Ornitologia
Àguila de grans dimensions i de color bru amb reflexos daurats, que s’estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica.
Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell Les cries, anomenades aguilons , estan recobertes d’un plomissol blanc Té costums caçadors i s’alimenta de llebres, perdius i altres preses Els tàrtars de Kirguizistan aprofiten aquestes aptituds i utilitzen els exemplars domesticats per a la caça d’antílops i d’altres preses, que captura en vols rasants Cada parella necessita un territori de caça molt…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com lespreses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’…
crossopterigis
Ictiologia
Subclasse de peixos teleostis, quasi tots fòssils del Devonià, dels quals hom només coneix el gènere vivent latimeria o celacant, trobat per primera vegada el 1938 a les costes de les illes Comores.
Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis
ascalàfids
Entomologia
Família d’insectes planipennis que comprèn individus de 3 a 10 cm d’envergadura, amb les antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça.
Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen lespreses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina