Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
sol·licitud
Preocupació del qui és sol·lícit envers una persona o una cosa.
sol·licitud
Escrit, document, en què hom sol·licita una cosa.
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
arravatament
Dret penal
Estat psicològic que produeix una ofuscació momentània de la intel·ligència i un aclaparament de la voluntat; és considerat per això com a circumstància atenuant de la responsabilitat criminal.
Per a la seva estimació cal la concurrència de dues condicions la subjectiva de l’estat psicològic i l’objectiva de la licitud de la causa que ha provocat l’arravatament
abstinent
Cristianisme
Designació que rebien a l’Església primitiva els homes i les dones que s’abstenien del matrimoni i de qualsevol relació sexual com a mitjà de perfeccionament religiós; aquesta forma de vida es troba recomanada al Nou Testament.
Tot i viure en família dins la societat, eren pràcticament religiosos abans que aquests s’organitzessin en grups i congregacions També tingueren abstinents algunes sectes més o menys relacionades amb el cristianisme, com els encratites, els maniqueus i posteriorment els càtars i els albigesos, que menyspreaven les realitats del cos i negaven la licitud del matrimoni
capficat
Viticultura
Sarment que hom capfica.
Els capficats eren ja en ús en els temps de Columella per a perpetuar la producció de la vinya Als s XVIII i XIX foren utilitzats pels rabassaires a fi de perllongar indefinidament el contracte de rabassa morta La licitud de la pràctica dels capficats fou molt discutida, malgrat ésser aquests elements constitutius de la rabassa morta originària
autolesió
Dret penal
Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats (exempció de determinats serveis, impossibilitat de procreació, etc) o com a conseqüència d’un trastorn molt profund de l’activitat psíquica.
En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…
coltan

Coltan
Mineralogia i petrografia
Nom amb què hom coneix la columbita-tantalita.
És un mineral emprat per a l’extracció de tantali, utilitzat sobretot en la fabricació de telèfons mòbils, ordinadors portàtils i altres aparells electrònics El 80% de les reserves es troben a la República Democràtica del Congo, i la creixent demanda de què ha estat objecte des de l’explosió de les tecnologies de la informació des dels anys noranta del segle XX ha coincidit amb l’inici en aquest estat així com als estats veïns de Ruanda i Burundi de greus conflictes ètnics Les parts en conflicte han utilitzat els dipòsits d’aquest mineral per a finançar les compres d’armament, cosa que ha…
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…
mont de pietat
Economia
Història
Sociologia
Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les…