Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
limfosarcoma
Patologia humana
Denominació en desús de certs tipus de limfomes que correspon als que hom coneix com a limfomes limfocítics ben diferenciats, limfomes centrocítics i limfomes centroblàstics.
limfoma
Patologia humana
Nom genèric de diversos tipus de tumors malignes primitius dels ganglis limfàtics o d’altres estructures limfoides de l’organisme, caracteritzats per la proliferació neoplàstica de limfòcits en graus diversos de maduració.
Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians , se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies leucemització Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en…
bleomicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics anticancerosos aïllats de cultius de Streptomyces verticillus
, el component principal dels quals és la bleomicina A 2
.
Presenta una gran afinitat per les cèllules tumorals És emprada en medicina per a detectar les neoplàsies i per al tractament dels carcinomes de pell i els limfomes de la malaltia de Hodgkin Comporten el risc de pneumonitis i fibrosi pulmonar
immunofenotipificació
Medicina
Determinació del fenotip de les cèl·lules d’un teixit mitjançant l’ús d’anticossos.
Les cèllules neoplàsiques tenen, en general, un fenotip diferent de les cèllules normals i la seva determinació pot ésser útil en el diagnòstic, la classificació i el seguiment de diverses malalties malignes, sobretot hemopaties malignes leucèmies, limfomes i mieloma múltiple i trombocitopaties
hematologia
Medicina
Part de la medicina dedicada a l’estudi dels elements citoimmunològics de la sang i a l’estudi clínic i el tractament de les malalties produïdes per les alteracions d’aquests elements.
A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom…
agent taronja
Ecologia
Nom donat a la barreja de plaguicides utilitzats per l’exèrcit nord-americà al Vietnam fins el 1970.
Durant la guerra, foren llançats més de 42 milions de litres d’agent taronja des d’avions per tal d’eliminar zones de bosc espès i conreus El plaguicida consistia en una barreja al 50% d’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic i àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic Aquest darrer resultà contaminant, ja que durant la seva producció es generava 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, un potent carcinogen del grup de les dioxines dioxina Tot i que la relació causal directa no està del tot demostrada —pels diversos factors que influeixen en les malalties—, un estudi oficial realitzat el 1991 mostrava fortes…
ciclosporina
Farmàcia
Medicina
Nom genèric d’un grup de metabòlits biològicament actius produïts per Tolypocladium inflatum Gams
i d’altres fongs imperfectes.
Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n'establí l’…
leucèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per la proliferació neoplàstica de cèl·lules hematopoètiques en graus diversos de maduració, que s’acompanya d’una disminució en la producció de cèl·lules hematopoètiques normals.
Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…
cèl·lula citotòxica
Biologia
Tipus de cèl·lula no caracteritzada hematològicament que, provinent de la medul·la òssia, colonitza la melsa i la sang, i té capacitat per a atacar i lisar limfomes ( citòlisi
) in vitro
.
Són específiques per a diferents tipus de tumors però no per als organismes La seva activitat és incrementada per l'interferó
febre
Patologia humana
Elevació anormal de la temperatura del cos, a causa d’un trastorn de la seva regulació; hipertèrmia.
El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…