Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
llatí | llatina
Història
Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà, fins ben entrat l’Alt Imperi (dret llatí).
La investigació contemporània s’ha preocupat, sobretot, dels problemes de l’origen i de la formació del poble llatí —segons els documents obtinguts a les excavacions—, que es demostra parallela a la de Roma, d’on procedeixen una part de les troballes, mentre que les altres han estat descobertes especialment als monts Albans Grottaferrata, Marino, Rocca di Papa o a la part meridional del territori Anzio, Satricum Hi dominen les tradicions dels grups de les cultures de les urnes, de la de Villanova i de la dels sepulcres de fossa Han estat identificades quatre etapes, des del segle…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…
llatí | llatina
Cristianisme
Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.
Així, hom parla de l' Església llatina referint-se a l’Església occidental i sobretot a l’Església Catòlica, i de ritu llatí , aplicat, en general, a la tradició litúrgica d’Occident i, més específicament, a la tradició litúrgica romana
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
aparell llatí
Transports
Aparell típic a Catalunya, que rep aquest nom perquè les veles que duu són llatines, o sigui, en forma de triangle isòsceles i de manera que el gràtil, que és el costat diferent, va assegurat a una verga llarga, flexible i composta de dues peces (el car i la pena), anomenada antena, la qual se suspèn de la drissa mitjançant la raca, i pel penol del cap és fermada en algun punt del buc.
Entre altres bastiments, porten aparell llatí el llagut , la tartana , la barca de mitjana i el xebec
baix llatí
Lingüística i sociolingüística
Terme poc precís que sol ésser emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana i especialment al llatí d’aquells texts (generalment, tractats tècnics, cròniques, lleis i diplomes) que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada per persones d’escassa preparació gramatical i literària.
ball llatí
Dansa i ball
Cadascun dels balls tradicionals i de saló que tenen el seu origen a l’Amèrica Llatina.
Dins dels balls llatins s’inclouen el txa-txa-txa , la rumba, la salsa, la samba, el mambo, el merengue, la bachata , el pasdoble, el bolero, el tango, el reggaeton i la cúmbia, entre d’altres Per a la competició de dansa esportiva els balls llatins són el txa-txa-txa, la samba, la rumba, el pasdoble i el jive
llatí macarrònic
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge fictici, construït amb un lèxic vulgar i dialectal, però amb morfologia, sintaxi, mètrica i prosòdia llatines, usat en composicions poètiques burlesques o satíriques.
disseny en quadrat llatí
Medicina
Disseny experimental utilitzat en assaigs clínics creuats en què els participants se sotmeten a més de dues intervencions, consistent a representar en una taula n × n cada intervenció amb una lletra de l’alfabet, de manera que cada lletra aparegui una sola vegada a cada fila i a cada columna.
quadrat llatí d’ordre
n
Quadrat llatí d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de n2 caselles en la qual hom reparteix n elements (nombres o símbols) de manera que cadascun d’aquests apareix una sola vegada a cada fila i a cada columna.
És usat en estadística Fou introduït per LEuler el 1782