Resultats de la cerca

Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima

Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals

Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi atribuït…

Es dóna en els censos excessius o en els llegats en perjudici d’hereus legítims, en el cas que un legatari sigui perjudicat en els seus drets a conseqüència d’un llegat que fa que la seva llegítima no arribi a la quantitat mínima fixada per la llei

El dret romà en regulava de diverses maneres amb vista a assegurar els drets de certs hereus, sobretot els dels fills adoptats quarta afisiana , dels fills impúbers emancipats sense causa quarta antonina , de les vídues pobres quarta vidual, dels hereus gravats amb llegats falcídia, llegítima, quarta trebelliànica, la majoria de les quals subsisteixen en el dret català

Aquests entraran en l’herència en el cas que el cridat en lloc preferent no pugui o no vulgui ésser hereu En cas de premoriència de l’hereu instituït s’estendrà, salvant voluntat contrària del testador, a tots els casos en què l’instituït no pugui o no vulgui ésser hereu Es pot donar també en els llegats

Si el testador no fixava l’import de la remuneració, els hereus de confiança percebien un deu per cent dels productes líquids d’administració i dels preus de venda L’actual dret civil de Catalunya fixa la remuneració en un deu per cent si el marmessor és universal i en un dos per cent si és particular o comptador partidor Si són diversos, la remuneració correspon per parts iguals als qui hagin exercit el càrrec sense que pugui imputar-se a llur retribució els llegats o altres disposicions a favor seu

El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les…

Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un…

Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…