Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
parabasàlids
Biologia
Grup taxonòmic d’excavats constituït per protozous flagel·lats la majoria dels quals simbiòtics amb animals.
Tenen els flagels ordenats en un o més grups que es localitzen a prop de l’extrem anterior de la cèllula i són mancats de mitocondris
atzabeja
Art
Mineralogia i petrografia
Varietat de lignit negre, lluent, molt compacte, susceptible de poliment.
És molt difícil de tallar a causa de la seva fragilitat però fou molt usada per a fer objectes amb finalitats màgiques i curatives Els treballs en atzabeja es localitzen a l’època medieval a Whitby Anglaterra i a Santiago de Compostella, on entre els ss XIII i XVI florí una indústria que proveïa els romeus d’objectes de record Posteriorment l’ús de l’atzabeja s’ha limitat a objectes d’indumentària ornamental botons, penjolls, etc
geosinclinal

Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
limfoma de Burkitt
Patologia humana
Limfoma limfoblàstic poc diferenciat que hom creu causat pel virus d’Ebstein-Barr.
Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…
gota
Patologia humana
Malaltia caracteritzada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic en les articulacions, els tendons i el teixit intersticial del ronyó.
Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants en les vies urinàries es formen càlculs causants de còlics nefrítics i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines En la gota aguda resulten afectades…
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
metadada
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’elements descriptius que serveixen per a la identificació de documents o recursos digitals.
La paraula és nova, però no el concepte, ja que els catàlegs de les biblioteques contenen dades sobre les dades representades en els llibres, i les metadades són també dades sobre dades El projecte de metadades més conegut és el Dublin Core, en el qual un conjunt d’experts reunits a Dublin, Ohio, fixaren els elements necessaris per a la descripció dels documents digitals i que posteriorment han estat acceptats de forma general Els elements són els següents títol o nom donat per l’autor al document autor o persona física o jurídica responsable de la creació del contingut intellectual matèria i…