Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
funció logarítmica
Funció logarítmica
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció inversa de la funció exponencial
.
És anomenada també funció logaritme Si x = a y , on a > 0 i a ≠1, la funció logarítmica de base a fa l’assignació x → y ≡log a x Hom empra generalment la funció logarítmica de base 10 log 1 0 x i la que té per base el nombre e, o funció logaritme neperià L’extensió al cos ℂés la funció logarítmica complexa
espiral logarítmica
espiral logarítmica
Matemàtiques
Espiral en la qual l’argument és proporcional al logaritme del radi vector, de manera que té com a equació polar r = ekθ, i que talla tots els seus radis vectors segons un mateix angle.
funció logarítmica complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ-{0}→ℂque resulta d’estendre a ℂla funció exponencial.
És definida per l’assignació z →ln z =ln| z |+ i arg z , on | z | és el mòdul de z i arg z el seu argument És la funció inversa de la funció exponencial complexa e l n z =ln e z = z
derivada logarítmica d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt a∈D, derivada de la funció ln|f(x)| en el punt a
.
Així, doncs, la derivada logarítmica de f en a és f´ a / f a
distribució log-normal
Matemàtiques
Distribució de probabilitat d’una variable Y el logaritme de la qual es distribueix de manera normal.
espiral
espiral: (a) logarítmica; (b) d’Arquímedes; (c) hiperbòlica; (d) parabòlica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana descrita per un punt que gira al voltant d’un punt fix allunyant-se contínuament segons una llei determinada, característica per a cada tipus d’espiral.
Analíticament són representades gairebé sempre en coordenades polars Les equacions de les espirals més importants són espiral logarítmica o equiangular, r = e aθ espiral d’Arquimedes , r = r o /2πθ espiral hiperbòlica, r θ = a /θ espiral parabòlica o de Fermat, r 2 = a θ, i espiral sinusoidal, r n = a n sin n θ
escala sismològica de magnitud de moment
Geologia
Escala logarítmica que s’utilitza per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols i que es basa en la mesura de l’energia total que és alliberada en un sisme.
L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7 1000 vegades més gran que un de magnitud 6 32000 vegades més gran que un de…
funció exponencial
Funció exponencial
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció contínua f
:ℝ→ℝ +
-{0} que satisfà f
( x
+ x
’) = f
( x
) f
( x
’), per a tot parell x,x
’∈ℝ, i f
(1)= a
, essent a
un nombre real concret que la caracteritza, anomenat base
.
És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie convergeix també en el cos ℂ, la qual cosa permet de…
funció transcendent
Matemàtiques
Funció que no és algèbrica, és a dir que en el seu desenvolupament en sèrie de potències hi ha un nombre infinit de coeficients no nuls.
En són exemples la funció exponencial, la funció logarítmica, i les funcions trigonomètriques o hiperbòliques
fonòmetre
Física
Aparell, graduat directament en fons o en decibels, que serveix per a mesurar el nivell d’intensitat d’un so o del soroll.
Consta d’un micròfon, d’un amplificador amb atenuadors, de xarxes de compensació i d’un aparell de mesura amb escala logarítmica