Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
llenguatge mímic
Antropologia
Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.
Hi ha formes espontànies de mímica plorar, cobrir-se la cara amb les mans per por, etc i n'hi ha de convencionals fer adeu amb la mà i de personals gests típics de l’individu
mímicament
Valent-se de la mímica.
expressió
Educació
Facultat de manifestar el pensament i l’estat psíquic.
L’expressió, en tant que mitjà de comunicació, contribueix a mantenir la cohesió social La mímica, la paraula, l’escriptura i el dibuix tenen per missió de transmetre una informació a altri i, com a formes d’expressió, posseeixen un caire convencional que varia segons les cultures
cafè concert

Café-concert, obra d’Edgar Degas (c. 1876–77)
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.
A partir de mitjan segle XIX s’hi anaren afegint altres atraccions números còmics, illusionisme, ballet, mímica, etc, i els locals, generalment exòtics i decorats amb luxe, s’adaptaren a la preeminència de l’espectacle Molt estesos per tot Europa, decandiren després de la Primera Guerra Mundial
kyōguen
Teatre
Tipus de representació bufonesca originat al Japó al segle XIV i mantingut per tradició fins als nostres dies.
Es caracteritza pel joc de paraules, la mímica i la improvisació Són peces breus que, a manera dels nostres entremesos, s’intercalen entre les peces d’un espectacle nō Per primer cop es veieren a Catalunya en el marc del Colloqui de Teatre Medieval celebrat a Girona el 1992, interpretades per la companyia Sigueyama
nō
Teatre
Gènere teatral japonès.
És un drama líric on la base és la mímica, el suport argumental i els decorats són mínims, i el vestuari és molt sumptuós Els temes del nō solen ésser guerrers o fantàstics els actors són tots masculins, i el cor, amb acompanyament d’alguns instruments musicals i amb l’addició de danses, té una importància primordial Hom en conserva més de dues-centes peces s XIV i XV, moltes de les quals són obra dels actors Kan-ami Mokiyo i el seu fill Zeami, teoritzador del gènere Representat inicialment a l’aire lliure, més tard les seves representacions han tingut lloc en locals tancats És…
llengües australianes
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels aborígens australians.
Es tracta de 260 llengües repartides en una trentena de grups i parlades per uns 138 000 individus, la majoria al nord i al nord-oest del continent Cap llengua no ultrapassa el nombre de 2 000 parlants Les diferències entre elles són molt grans, fins al punt d’ésser difícil de trobar-hi veritables connexions D’una manera molt general hom pot dir que en les llengües australianes són freqüents el grups de consonants dues, tres i fins quatre, de les quals aleshores algunes prenen un valor vocàlic En general hi ha tres nombres singular, dual i plural El gènere no és marcat morfològicament, llevat…
amímia
Pèrdua, més o menys completa, de la facultat d’expressió mímica.
Un tipus especial n'és l' amímia amnèsica , en la qual hi ha possibilitat de fer gests sense recordar-ne el significat Hom troba amímies en els estats d’estupor, en les crisis addisonianes, en certes formes de la demència precoç i en alguns quadres neurològics
disfressa
Etnologia
Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat.
Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops…