Resultats de la cerca

Correspon a la locució en aquell temps , mítica i de les paràboles

Sol haver-hi també espectacles relacionats amb els ambients reproduïts o atraccions de fira Als Països Catalans, el 1995 hom inaugurà Port Aventura, al Tarragonès, i el 2000 Terra Mítica, a la Marina Baixa

Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès  i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa

Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible El 1883 l’enginyer francès M Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom  salamandre , nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se Les estufes de Chaboche…

És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc…

Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup d’agnats,…

Practiquen un nomadisme estacional, d’acord amb les condicions climàtiques de la zona en què viuen La llengua que parlen és el iaruro per això de vegades són anomenats també iaruro , una llengua de filiació independent Actualment són uns 5 500 Són els únics supervivents, juntament amb els kuiva grup indígena hiwi de la gran varietat cultural i lingüística dels llanos de l’Apure Des del punt de vista antropològic, els pumés són interessants per diverses raons Primera, per la seva percepció de la realitat, que integra la dimensió mítica segona, per una concepció de la persona que inclou la…

Relacionat amb la mítica figura d’Orfeu, mai no arribà a avantatjar la religió nacional dels grecs, però n'influí notablement l’espiritualitat Pitàgores, Plató, etc Es desenvolupà d’una manera molt considerable a la Magna Grècia i a Creta i, enfront de la religió pública dels grecs, aportà una concepció diferent de les relacions entre l’home i la divinitat Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos σῶμα σῆμα També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives reencarnacions…