Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
maduixa

Maduixes
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800 tones de…
gofra

Gofra amb maduixes
© Corel
Pastisseria
Pastís, generalment rectangular, cuit entre dues planxes que hi graven un dibuix alveolar en relleu.
maduixaire
Persona que ven maduixes.
xantillí
Pastisseria
Nata batuda en fred, amb sucre, pólvores de vainilla i fruita confitada tallada a trossets molt petits, emprada en pastisseria.
Sense fruita confitada, és utilitzat en la preparació del xantillí amb maduixes
bartonel·losi
Patologia humana
Malaltia endèmica del Perú, Colòmbia i l’Equador, causada per una bartonel·la (Bartonella bacilliformis) i transmesa per un mosquit (Phlebotomus).
N'existeixen dues formes clíniques la febre d’Oroya o malaltia de Carrión, que és la forma aguda de la infecció i es manifesta per una anèmia hemolítica, febre remitent, infart ganglionar i hepatosplenomegàlia i la berruga peruana , que és la forma crònica de la infecció i es caracteritza per una erupció cutània i mucosa amb tumors semblants a maduixes
ziram
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu sobre la germinació d’espores d’endoparàsits en conreus de fruiters, flors, maduixes, plantes hortícoles i ornamentals Pot presentar problemes de fitotoxicitat, sobretot si hom el barreja amb altres matèries actives Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 7 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…
refrigeració
Alimentació
Procediment de conservació d’aliments que provoca la inhibició del creixement microbià i de les reaccions enzimàtiques.
Consisteix a refredar-los fins a una a temperatura superior a la de congelació del producte alimentari, emprat quan hom vol aconseguir la conservació dels productes durant períodes de temps relativaments curtsEn la refrigeració, l’aplicació de fred ha d’ésser contínua i constant des del moment de la collita o de la preparació del producte fins al de la seva transformació o el seu consum Són sotmesos a refrigeració, generalment entre 0°C i 5°C, molt diversos aliments destinats al consum o a ésser emprats com a primeres matèries en posteriors elaboracions industrials, i la duració de llur…
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials…