Resultats de la cerca

Actualment aquest concepte és subjecte de revisió, ja que el que abans s’atribuïa a l’envelliment ara es considera secundari a un trastorn metabòlic, nutricional, a l’acció d’un virus lent o a altres causes

Les causes o els agents de malaltia poden ésser virus, paràsits vegetals bacteris, fongs o plantes superiors, agents animals nematodes, molluscs, artròpodes i vertebrats o també factors ambientals climàtics edàfics, productes tòxics, etc Generalment la fitopatologia restringeix el seu camp a les malalties causades per virus, per paràsits vegetals, per nematodes i per factors ambientals, i deixa per a l’entomologia i la zoologia aplicades les malalties causades per artròpodes, per molluscs i per vertebrats Empíricament, les malalties de les plantes han…

La selecció per millora genètica i altres tècniques d’aquesta qualitat, i la utilització de plantes resistents a les malalties és un dels sistemes de lluita contra plagues i malalties en agricultura

La possibilitat d’existència de malalties autoimmunes és àmplia, car de fet, qualsevol teixit de l’organisme pot ésser subjecte de fenòmens autoimmunes Són malalties autoimmunes el lupus eritematós sistèmic, l’anèmia hemolítica autoimmune, algunes glomerulonefritis, etc

Les cardiopaties poden ésser congènites coartació de l’aorta, tetralogia de Fallot, etc o adquirides arrítmies, cor pulmonar, traumatismes, tumors i malalties del miocardi, dels vasos coronaris, de l’endocardi i del pericardi també hi ha manifestacions cardíaques secundàries en altres malalties, com les collagenosis, el mixederma, l’hipertiroïdisme, etc

El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una…

Segons l’OMS, la salut és “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o de malalties”

Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix tenen com a…

És aplicat principalment a les malalties de tubercles de patata, com la sarna ordinària o actinomicosi, produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies La sarna pulverulenta produïda pel fong ficomicet Spongospora subterranea, la sarna verrucosa produïda pel fong ficomicet Synchytrium endobioticum i la sarna platejada produïda pel fong demaciaci Spondilocladium atrovirens

Hom inclou en aquesta denominació les malalties de Fabry, de Tay-Sachs, de Gaucher i de Niemann-Pick, entre d’altres, totes les quals presenten trastorns neurològics poc després del naixement que sovint porten a la mort Mitjançant l’examen del líquid amniòtic amniocentesi hom pot detectar aquests processos durant la gestació