Resultats de la cerca

Aquest terme fou utilitzat per G Vasari en manifestar que els deixebles de Miquel Àngel pintaven a la maniera del mestre La historiografia ha fixat —bàsicament en pintura— les característiques més remarcables del manierisme en tractar-se d’un moment de pugna entre l’anticlassicisme i el classicisme, la forma es desintegra partint de la figura serpentinata l’idealisme es concreta i assoleix un to fantàstic i insòlit hi ha una gran predisposició a l’excentricitat i al desbaratament els elements arquitectònics —en pintura— no delimiten un espai, sinó que l’amaguen, i provoquen la…

En aquest sentit és sinònim d’amanerament amanerat

Fou emprat per primer cop per G Vasari referint-se als seguidors de Miquel Àngel, que pintaven a la maniera del mestre En música s’aplica sobretot a l’escrita durant la segona meitat del segle XVI i principi del XVII per alguns autors italians Aquest concepte historicoartístic fou introduït en l’estudi de la història de la música molt tardanament, a partir dels treballs previs en els camps de la història de la literatura i de l’art El comú denominador de la música manierista és la focalització de l’interès musical en elements puntuals del discurs, en detriment de la concepció global de l’…

Fou molt difosa en les grutes que adornaren els jardins a partir del manierisme

Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant

És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu El mot fou emprat per primera vegada pel teòric francès Roger de Piles 1635-1709 en la traducció ampliada del llibre L’art de la pintura de Du Fresnoy Té dos vessants una nova perspectiva i un aspecte intellectual i moral seguit per les escoles tenebristes de la Contrareforma Partint del sfumato cinccentista es donà en el manierisme, i assolí la seva plenitud com a tècnica al llarg dels s XVII i XVIII

Normalment consten d’elements arquitectònics estilitzats, barrejats amb figures i motius vegetals esfilagarsats, tot estructurat en estudiada superposició Es generalitzaren a Itàlia des del final del s XV per influència de la decoració de la retrobada Domus Aurea de Neró a Roma S'atribueix llur llançament a un tal Pietro Luzzi de Feltre Foren un recurs molt emprat al Renaixement llotges Vaticanes i al manierisme Passà a d’altres països, especialment Flandes, Alemanya i França, on entroncà amb l’art rococó del s XVIII

Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII més…

Generalment s’associa la musica reservata a les tècniques expressives, a la llibertat modal i rítmica i al cromatisme També es pot referir a una música destinada a cenacles restringits En certa manera pot coincidir amb molts dels aspectes que usualment entren dins el concepte de manierisme musical L’expressió apareix en algunes fonts datades entre el 1552 i el 1625, cap de les quals, però, en dona una definició prou precisa El primer autor que hi fa referència és Adrian Petit Coclico 1499-1562, deixeble de Josquin, en el Compendium musices Nuremberg, 1552 En aquesta obra es…