Resultats de la cerca

Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana, d’Urgell,…

Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…

El signe o el nom representatiu d’una marca ha d’ésser registrat legalment Només com a marca registrada , doncs, pot ésser utilitzat per l’empresa o la firma

Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web, en permetre a…

En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia